top of page

Tierra, polvo, tumba

 

Es una pieza escrita en la memoria de las víctimas de la guerra civil que no han tenido sepultura o los restos de las cuales no han estado ni encontrados.Pieza escrita y dedicada al Cuarteto de Guitarras Aleph, el gesto sobre el instrumento es el motor principal de la pieza. Rasgeos que se vuelven apagados, cambios de timbre o gestos que pasan a ser completament silenciados…, estos elementos son siempre presentes en les 3 parts de la peça.La primera parte, rítmica y sonora es sucedida por una parte progresivamente más lírica y dejando espacios de resonancia… La pieza se extiende como una especie de travesía por diferentes paisajes, y nos traslada a la parte final, cimentada por gestos de cesura. Los rebotes de éstos se convierten en textures fluidas que intentan desarrollarse pero que són sufocadas por rasgados y abocadas a un final abierto…Terra, por el gesto hacia la tierra, los sonidos de percusión profundos, la tierra evoca el polvo y el polvo invoca las tumbas de los que yacen al lado mismo del dictador que los ordenó ejecutar…

 


 

Is a piece written in memory of the Spanish civil war that have not been buried or whose remains had not yet been found.
Piece written and dedicated to Aleph Guitar Quartet, the gesture applied to the instrument is the base of the piece. « Rasgueados » that become muffled, timber fluctuations or gestures that become silence…, these elements are present throughout the piece. The first part, rhythmical and resounding is followed by a progressively more lyric part, with resonant spaces…The form is a kind of promenade for different scapes till bringing us to a more articulated third part, with cuts and caesuras.
« Tierra », is the gesture to the ground, and also the percussion deep sounds, the ground evokes the dust and the dust evokes the graves of those who lie just beside the dictator who ordered the executions.

​​

És una peça escrita en  memòria de les víctimes de la guerra civil que
no han tingut sepultura ,  les restes de les quals no han estat trobades. Es tracta d’una peça escrita i dedicada al Quartet de Guitarres Aleph. El gest sobre l’instrument és el motor principal de la peça.
Acords que esdevenen  apagats, canvis de timbre o gestos que passen a ser completament silenciats…. Aquests elements son sempre  presentes a les tres parts de la peça.
A la primera part, rítmica y sonora,  la succeeix una part progressivament més lírica, que deixa  espais de ressonància…
La peça s’estén como una mena de travessia per diferents paisatges, i ens trasllada a la part final, afermada per gestos de cesura. Els seus rebots esdevenen textures fluïdes que intenten desenvolupar-se, però son sufocades  per acords i abocades a un final obert…
Terra, pel gest cap a la terra, els sons de percussió profunds, la terra evoca la pols i la pols invoca les tombes dels que jauen al mateix costat del dictador que va ordenar executar-los…

 

bottom of page